La gralla curta o seca. El tipus mes primitiu, que es pot reconèixer per les seves característiques: uns dos pams de llargada, set forats melòdics, sis a la part superior i un a l'inferior, sense claus i acabada amb forma de campana i amb unes anelles metàl·liques anomenades argolles.
La gralla llarga o dolça. Com el seu nom indica té un so més dolç, amb un tub sonor més llarg. Mitjançant les claus s’augmenta la tessitura i es faciliten els cromatismes. Amb ella comença l’anomenada època d'or e la gralla, on compositors de renom escrigueren peces de moda, sobretot balls de parella com la masurca o el vals jota.
La gralla baixa. Tipus de gralla de tub sonor més llarg que la gralla dolça o llarga, que s'utilitza per a executar la tercera veu en la formació clàssica de tres gralles i un timbal.
La gralla cromàtica. Evolució contemporània de la gralla dolça. Té diverses claus que li permet fer una gran varietat d'alteracions i notes
No hay comentarios:
Publicar un comentario